• Imprimeix

Glifosat

El glifosat és una substància activa que s’ha utilitzat en productes fitosanitaris a la Unió Europea durant dècades. És un dels herbicides més utilitzats a tot el món i s’usa per controlar herbes anuals i perennes, i males herbes de fulla ampla en precollita de cultius de cereals i plantes oleaginoses, en rostolls i en postsembra o en estat de preemergència en diversos cultius. També es fa servir per controlar males herbes en activitats no agrícoles, a la via pública, en infraestructures ferroviàries, indústries, etc. i com a herbicida aquàtic.

Actualment a la UE s’està debatent la renovació de l’aprovació del glifosat  com a substància activa aprovada a la UE per formular productes fitosanitaris herbicides.

A continuació es presenten les Preguntes més freqüents del Glisofat. Es tracta d'una Traducció lliure del document de la Comissió Europea:  Frequently Asked Questions: Glyphosate

 

Preguntes més freqüents sobre el Glisofat

Traducció lliure del document de la Comissió Europea

Destaquem

La reavaluació del glifosat

Acsabrief

El glifosat és una substància activa que s’ha utilitzat en productes fitosanitaris (“pesticides”) a la Unió Europea durant dècades. Una substància activa és el component dels productes fitosanitaris que té una activitat directa contra la malaltia de plagues i plantes. El glifosat és l’herbicida més utilitzat a tot el món i a la Unió Europea, i un dels molts centenars de substàncies actives que els estats membres i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) han avaluat exhaustivament els últims anys.

Els plaguicides a base de glifosat (és a dir, formulacions que contenen glifosat i altres productes químics) s’utilitzen com a herbicides en l’agricultura, l’horticultura i en algunes zones no conreades, principalment per combatre les males herbes que envaeixen els conreus o que plantegen problemes per altres motius (per exemple, en vies del ferrocarril).

Els plaguicides a base de glifosat s’apliquen normalment abans de la sembra dels conreus per controlar les males herbes i les arrels i, per tant, faciliten un creixement millor dels conreus. Això elimina o minimitza la necessitat de llaurar (llaurada zero), i es redueix així l’erosió del sòl i les emissions de carboni. El glifosat també s’utilitza, amb menys freqüència, com a tractament dessecant o previ al conreu, i accelera i homogeneïtza el procés de maduració (per exemple, en els cereals cultivats durant els mesos d’hivern per eliminar les males herbes i facilitar la collita o optimitzar la batuda, fins i tot per homogeneïtzar la maduració abans de la collita).

Els estats membres, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) han avaluat exhaustivament el glifosat per determinar si l’ús causa efectes inacceptables en la salut humana i animal o en el medi ambient. Després d’aquesta avaluació, el glifosat es va aprovar per primera vegada el 2002 seguint la normativa de la Unió Europea sobre pesticides. Prèviament, se n’havia aprovat l'ús als estats membres d'acord amb les normatives nacionals vigents aleshores.

Entre els anys 2012 i 2015, els estats membres i l'EFSA van elaborar una avaluació científica exhaustiva d'acord amb les normatives per a la renovació de les homologacions de substàncies actives per confirmar que el glifosat complia els nous criteris d'aprovació que establia la legislació de pesticides de la Unió Europea de 2009, tenint en compte els darrers coneixements científics i tècnics. L’EFSA, després d’aquesta avaluació, va publicar la seva conclusió l’octubre de 2015, d’acord amb la qual “és improbable que el glifosat constitueixi un risc carcinogen per als éssers humans”. La Comissió va instar els estats membres que renovessin l'aprovació del glifosat a principis de 2016.

No es va poder aconseguir cap majoria qualificada a favor de renovar l’aprovació del glifosat. En vista dels dictàmens divergents entre l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC, una agència de l’Organització Mundial de la Salut) i l'EFSA sobre la possible carcinogenicitat del glifosat, es va considerar convenient demanar a l'Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) que avalués les propietats perilloses de la substància abans de prendre una decisió sobre la possible renovació en l’àmbit de la Unió Europea. El 29 de juny de 2016, després de no aconseguir la majoria qualificada en el Comitè Permanent o la Comitè d'Apel·lació dels representants dels estats membres, la Comissió va aprovar la pròrroga per a l'aprovació del glifosat per un període limitat perquè l'Agència Europea de Mescles Químiques (ECHA) dugui a terme la valoració de la carcinogenicitat del glifosat. Aquesta extensió es va limitar a sis mesos després de rebre el dictamen de l'ECHA o, com a màxim, el 31 de desembre de 2017.

A més, els estats membres també van votar a favor d'esmenar les condicions de l'aprovació existent del glifosat el juliol de 2016, i en van afegir més restriccions per garantir els màxims estàndards de seguretat per a l'ésser humà i el medi ambient. La decisió de la Comissió va establir tres condicions per continuar usant el glifosat als estats membres, ja que la vertadera presa de decisions relativa a l'aprovació de productes fitosanitaris que contenen substàncies aprovades per a l’ús en els territoris respectius correspon als estats membres:

  • Prohibir un perillós coformulant anomenat tallowamina polietoxilada fet a partir de productes a base de glifosat
  • Minimitzar l'ús del glifosat en espais públics, com ara parcs, zones de joc per a infants i jardins
  • Examinar l'ús del glifosat en aplicacions prèvies a la collita.

 

L’ECHA va enviar el dictamen a la Comissió el 15 de juny de 2017. Per tant, l'aprovació actual del glifosat venç el 15 de desembre de 2017.

El 15 de març de 2017, el Comitè d’Avaluació de Riscos (CAR) de l’ECHA va arribar a la conclusió per consens que, d’acord amb la informació disponible, no hi ha evidència per relacionar el glifosat al càncer en les persones. A més, el CAR va posar de manifest que no s’hauria de classificar el glifosat com una substància que causa dany genètic (mutagen) o dificulta la reproducció.

Això confirma la conclusió prèvia a què va arribar l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que té el suport de 27 governs dels estats membres de la Unió Europea. Els governs nacionals de fora de la Unió Europea (per exemple, el Canadà, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda i la Reunió Conjunta FAO-OMS sobre els residus de plaguicides) també han arribat a la mateixa conclusió. L’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC) segueix sent l’únic organisme amb una opinió divergent, atès que considera que el glifosat és “probablement carcinogen per als éssers humans”.

El 16 de maig de 2017, la Comissió va acordar que es podrien reiniciar els debats amb els estats membres sobre la possible renovació de l'aprovació del glifosat.

La Comissió proposa una renovació de l'aprovació del glifosat per a un període de deu anys, i correspon als estats membres decidir sobre aquesta proposta de la Comissió. Després de la possible renovació de l'aprovació del glifosat, correspon als estats membres autoritzar els productes fitosanitaris que contenen glifosat (per exemple, Roundup).

La proposta presentada per la Comissió conté:

  • Disposicions específiques que els estats membres han de tenir en compte a l'hora de considerar les sol·licituds d'autorització de productes a base de glifosat (per exemple, la protecció de les aigües subterrànies i dels animals terrestres, com ara ocells i mamífers).
  • Els estats membres han de garantir determinades qüestions durant l'avaluació i la presa de decisions per a l'autorització (per exemple, l'ús en espais públics).
  • La proposta també reitera la prohibició de la tallowamina polietoxilada(un coformulant utilitzat anteriorment en productes a base de glifosat), que va començar el 2016.

Els debats, en el context de les reunions amb representants dels estats membres, comencen el 20 de juliol de 2017.

El 17 de juliol de 2017, al Consell d'Agricultura i Pesca, el comissari Andriukaitis va informar als ministres de la Unió Europea que “la Comissió no té cap intenció de tornar a aprovar el glifosat sense el suport d’una majoria qualificada dels estats membres”, i va afegir que “això és una responsabilitat compartida i ho continuarà sent”.

Proposta de la Comissió i annexos

Quinze anys és el període màxim de renovació de les substàncies actives previstes a la legislació de la Unió Europea. Aquest és el període que la Comissió sol proposar quan es compleixen tots els criteris d'aprovació.

No obstant això, el glifosat no és un cas habitual. És la substància activa herbicida més utilitzada al món. Es disposa d’una gran quantitat d'informació sobre el glifosat i la valoració permet arribar a la conclusió que la substància és segura i que se n’ha de renovar l’aprovació. La informació addicional sobre el glifosat es publica a una taxa excepcionalment alta en comparació d’altres substàncies actives. Per tant, la Comissió ha tingut en compte la possible futura existència de ràpids avenços científics i tecnològics a l’hora de decidir sobre el període de validació del glifosat.

Sí. Actualment, estan en curs altres avaluacions:

  • En els pròxims mesos, l’EFSA publicarà una conclusió científica sobre l'activitat endocrina del glifosat. Això es deu al fet que, en la conclusió d'octubre de 2015, l’EFSA va identificar un buit de dades per descartar la potencial activitat endocrina observada en un estudi. Es va disposar de les dades massa tard per incorporar-les a la revisió d’experts. El 27 de setembre de 2016, la Comissió va demanar a l’Autoritat que avalués aquesta informació addicional. Les avaluacions d'experts sobre toxicologia i ecotoxicologia que van tenir lloc els dies 6 i 9 de juny de 2017 i els dies 14 i 16 de juny de 2017 van arribar a la conclusió que “el pes de l'evidència indica que el glifosat no és un disruptor endocrí”.
  • Els límits màxims de residus (LMR) de pesticides en els aliments estan establerts en l’àmbit de la Unió Europea i l’EFSA i els estats membres els han supervisat regularment mitjançant la presa de mostres i assaigs dels plaguicides. L'EFSA publica un informe anual que resumeix els resultats d'aquestes proves. Els informes han demostrat de manera fiable que la Unió Europea protegeix els consumidors controlant la presència de residus en els aliments. L'últim informe disponible (2015) va demostrar que més del 99% de les mostres d'aliments recollides i analitzades en tota la Unió Europea el 2015 se situaven dins dels límits legals establerts per al glifosat. Aquest resultat és conforme al que es va registrar el 2014. Pel que fa al glifosat, actualment els estats membres i l'EFSA en fan una revisió. L’EFSA publicarà un dictamen sobre el resultat d'aquesta avaluació a finals de 2017 i, si és necessari, la Comissió modificarà com correspongui els LMR existents.

No.

En l’àmbit de la Unió Europea només es decideix sobre l'aprovació de substàncies actives. Les decisions relatives a l'autorització de productes fitosanitaris que continguin substàncies aprovades per a l’ús en els territoris corresponents són competència dels estats membres. Aquesta divisió de competències es basa en el principi de subsidiarietat i reflecteix les diferències en les condicions climàtiques, agronòmiques i ambientals dels estats membres.

Després de la renovació de l'aprovació, els estats membres han de tornar a avaluar tots els productes autoritzats existents que contenen glifosat, com ara Roundup, per garantir que compleixen les condicions d'aprovació actualitzades i verificar que l’ús no comportarà efectes inacceptables en la salut humana o animal i el medi ambient, tenint en compte els últims coneixements científics i tècnics. A partir d'aquestes avaluacions, els estats membres poden decidir permetre’n l'autorització continuada, modificar l'autorització existent o retirar-la.

El dossier de resum, que conté els resums i resultats dels estudis per al glifosat presentat per la indústria, és d’accés públic, junt amb tots els documents de suport de la revisió d’experts que acompanyen la conclusió de l’EFSA; en total, es disposa de més de 6.000 pàgines d'avaluació.

El 25 de gener de 2017, la Comissió va registrar la Iniciativa ciutadana europea (ICE) anomenada “Prohibició del glifosat i protecció de les persones i del medi ambient contra els pesticides tòxics”. La Comissió és conscient que la iniciativa ha arribat al llindar del milió de signatures que es requereix per a aquest tipus d’iniciativa.

Una vegada que els estats membres han verificat les signatures, els organitzadors poden presentar formalment l'ICE a la Comissió, que tindrà tres mesos per respondre-hi.

Data d'actualització:  04.07.2017

Informació relacionada