• Imprimeix

Traçabilitat

Per assegurar la innocuïtat dels aliments, cal tenir en compte tota la cadena alimentària, la qual s'ha d'entendre com un continu des de la producció primària, inclosa la producció de pinsos per a animals, fins a la venda d'aliments als consumidors. Cada element influeix en la seguretat dels aliments que finalment consumirem.

La traçabilitat és una eina per conèixer tots els elements que intervenen en l'elaboració d'un producte (matèries primeres, additius, envasos, etc.), i totes les fases per les quals passa (recol·lectors, productors, elaboradors, distribuïdors etc.). Aquest punt de vista exhaustiu i integrat implica tots els actors de la cadena alimentària que l'han d'implantar i els diferents departaments de l'Administració de la Generalitat i ens locals que l'han de verificar.

Per tant, la traçabilitat és un instrument de gestió del risc que permet localitzar i retirar del mercat els productes insegurs o que no responen a unes determinades característiques. Cada operador de la cadena alimentària és responsable d’habilitar el seu sistema de traçabilitat, i les autoritats competents implicades en temes alimentaris són responsables de verificar-ne l’aplicació i l’eficàcia.

En definitiva, la traçabilitat es conceptua com la capacitat de reconstruir l'historial d'un producte i les condicions que l'envolten al llarg de tota la cadena alimentària, és a dir, des de la granja fins a la taula.

  • És una mesura de gestió del risc que permet progressar en la línia de minimitzar i controlar els perills relacionats amb la seguretat alimentària.
  • per se no és sinònim de seguretat alimentària: només ho és quan la interpretem i implementem en el context dels autocontrols que han d'aplicar les empreses alimentàries. És una eina molt útil per garantir la seguretat alimentària.
  • ens permet disposar de tota la informació sobre les característiques d'un producte, de manera que garanteix els seus atributs i el dret dels consumidors a la informació.
  • s'ha de supervisar dins del sistema d'autocontrols que han d'aplicar les empreses alimentàries i és un prerequisit, igual que ho són el control de l'aigua o els plans de formació del personal.
  • Cada operador econòmic és únicament responsable del tram de la cadena alimentària on opera i no de la resta d'anelles de la cadena alimentària. En cas d'una incidència alimentària les empreses estan obligades a subministrar als seus clients la informació necessària sobre traçabilitat (resultat dels autocontrols, dimensions del lot...).
  • Els productes per ser traçats s'han d'identificar. En la pràctica, el lot és la unitat bàsica del sistema de traçabilitat. La dimensió del lot ha de permetre trobar i recollir el producte de manera ràpida, precisa i eficaç. El destinatari de les mesures d'intervenció en cas d'alerta és el lot. Els programes de traçabilitat han d'incloure un procediment per retirar productes perillosos o no segurs, o que han perdut part dels seus atributs de la cadena alimentària.
  • És imprescindible poder relacionar un lot amb els resultats dels autocontrols. Si aquesta premissa no es compleix, el sistema de traçabilitat és incomplet.

Encara que en molts sectors ja hi havia l’obligació de traçar alguns tipus de productes, no va ser fins al gener de 2005 que el Reglament (CE) núm. 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener, pel qual s'estableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea l'Agència Europea de Seguretat Alimentària i es fixen els procediments relatius a la seguretat alimentària relacionats amb la traçabilitat, va imposar aquesta obligació a tots els sectors de la cadena alimentària.

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) va elaborar l’any 2005 el document La traçabilitat a Catalunya: Claus per a la seva implantació i control per donar resposta a les necessitats i els dubtes dels diferents sectors pel que fa a traçabilitat i amb la pretensió de reflexionar i interpretar els aspectes del Reglament (CE) núm. 178/2002

Data d'actualització:  21.08.2017