• Imprimeix

Informació sobre additius

Additius alimentaris

Els additius compleixen diverses funcions útils en els aliments, algunes són imprescindibles, ja que els aliments estan sotmesos a condicions ambientals que poden modificar la seva composició original, com els canvis de  temperatura, l’oxidació o l’exposició a microorganismes.

Què són

Un additiu alimentari és qualsevol substància que normalment no es consumeix com a aliment en si, ni s’utilitza com a ingredient característic en l’alimentació, independentment que tingui o no valor nutritiu i que la seva addició intencionada als productes alimentosos, amb un propòsit tecnològic en la fase de la seva fabricació, transformació, preparació, tractament, envàs, transport o emmagatzematge tingui, o pot esperar-se raonablement que tingui, directament o indirectament, com a resultat que el mateix additiu o els seus subproductes es converteixin en un component d’aquests aliments.

Els additius alimentaris han de complir una o diverses de les finalitats següents:

  • preservar el valor nutritiu de l’aliment;
  • subministrar els ingredients o constituents necessaris per a aliments destinats a grups de consumidors amb necessitats dietètiques especials;
  • millorar la qualitat o estabilitat de conservació d’un aliment o bé les seves propietats organolèptiques, a condició que no s’indueixi el consumidor a engany;
  • ajudar en la fabricació, la transformació, la preparació, el tractament, l’envasament, el transport o l’emmagatzemament dels aliments, inclosos els additius alimentaris, els enzims alimentaris i les aromes alimentàries, sempre que l’additiu alimentari no s’utilitzi per ocultar matèries primeres defectuoses o pràctiques que no siguin higièniques.

Només es poden utilitzar els additius autoritzats,  per a  aliments concrets en unes condicions concretes tal  i com s’estableix a la legislació de la UE.

Els additius es nomenen mitjançant un codi compost per la lletra E seguida de tres xifres. Exemple: Àcid acètic (E260) i carbó vegetal (E153).

Classificació dels additius

Els additius s’utilitzen amb 27 finalitats tecnològiques o classes funcionals diferents:

 

  1. Edulcorants: substàncies que s’empren per donar un gust dolç als aliments o en edulcorants de taula.
  2. Colorants: substàncies que donen color a un aliment o li retornen el color original; poden ser components naturals dels aliments i substàncies naturals que normalment no es consumeixen com a aliments en elles mateixes ni s’empren com a ingredients característics dels aliments. Es consideren colorants en el sentit d’aquest Reglament els preparats obtinguts a partir d’aliments i altres materials comestibles naturals de base mitjançant una extracció física, química, o física i química, conduent a la separació dels pigments respecte dels components nutritius o aromàtics.
  3. Conservadors: substàncies que prolonguen la vida útil dels aliments protegint-los del deteriorament causat per microorganismes o que protegeixen del creixement de microorganismes patògens.
  4. Antioxidants: substàncies que prolonguen la vida útil dels aliments protegint-los del deteriorament causat per l’oxidació, com ara l’enranciment dels greixos i els canvis de color.
  5. Suports: substàncies emprades per dissoldre, diluir, dispersar o modificar físicament d’una altra manera un additiu alimentari, un aromatitzant, un enzim alimentari o un nutrient o una altra substància afegits a un aliment amb finalitats nutricionals o fisiològiques sense alterar-ne la funció (i sense tenir per elles mateixes cap efecte tecnològic), amb la finalitat de facilitar-ne la manipulació, aplicació o ús.
  6. Acidulants: substàncies que incrementen l’acidesa d’un producte alimentari o li confereixen un gust àcid, o totes dues coses.
  7. Correctors de l’acidesa: substàncies que alteren o controlen l’acidesa o alcalinitat d’un producte alimentari.
  8. Antiaglomerants: substàncies que redueixen la tendència de les partícules d’un producte alimentari o a adherir-se unes a altres.
  9. Antiespumants: substàncies que impedeixen o redueixen la formació d’escuma.
  10. Agents de càrrega: substàncies que augmenten el volum d’un producte alimentari sense contribuir significativament al seu valor energètic disponible.
  11. Emulgents: substàncies que fan possible la formació o el manteniment d’una mescla homogènia de dos fases o més no miscibles, com ara l’oli i l’aigua, en un producte alimentari.
  12. Sals de fosa: substàncies que reordenen les proteïnes contingudes en el formatge de manera dispersa, amb la qual cosa produeixen la distribució homogènia del greix i altres components.
  13. Enduridors: substàncies que tornen o mantenen els teixits de fruites o hortalisses fermes o cruixents o actuen junt amb agents gelificants per produir o reforçar un gel.
  14. Potenciador de gust: substàncies que realcen el gust o l’aroma, o tots dos, d’un producte alimentari.
  15. Escumejants: substàncies que fan possible formar una dispersió homogènia d’una fase gasosa en un producte alimentari líquid o sòlid.
  16. Gelificants: substàncies que donen textura a un producte alimentari mitjançant la formació d’un gel.
  17. Agents de recobriment (inclosos els lubricants): substàncies que, quan s’apliquen en la superfície exterior d’un producte alimentari, li confereixen un aspecte brillant o el revesteixen amb una capa protectora.
  18. Humectants: substàncies que impedeixen la dessecació dels aliments contrarestant l’efecte d’una atmosfera amb un gravat sota la humitat, o que afavoreixen la dissolució d’un pols en un mitjà aquós.
  19. Midons modificats: substàncies obtingudes per un o més tractaments químics de midons comestibles, que poden haver patit un tractament físic o enzimàtic i ser diluïdes o blanquejades amb àcids o bases.
  20. Gasos d’envasament: gasos, diferents de l’aire, introduïts en un recipient abans o després de col·locar-hi un producte alimentari, o mentre s’hi col·loca.
  21. Gasos propel·lents: gasos diferents de l’aire que expulsen un producte alimentari d’un recipient.
  22. Gasificants: substàncies o combinacions de substàncies que alliberen gas i, d’aquesta manera, augmenten el volum d’una taula.
  23. Segrestants: substàncies que formen complexos químics amb ions metàl·lics.
  24. Estabilitzants: substàncies que possibiliten el manteniment de l’estat fisicoquímic d’un producte alimentari; inclouen les substàncies que permeten el manteniment d’una dispersió homogènia de dues o més substàncies no miscibles en un producte alimentari, les que estabilitzen, retenen o intensifiquen el color d’un producte alimentari i les que incrementen la capacitat d’enllaç dels aliments, en especial l’encreuament de les proteïnes, que permet unir trossos d’aliment per formar un aliment reconstituït.
  25. Espessidors: substàncies que augmenten la viscositat d’un aliment.
  26. Agents de tractament de les farines: substàncies, diferents dels emulgents, que s’afegeixen a la farina o a la massa per millorar-ne la qualitat de cocció.
  27. Potenciadors de contrast: substàncies que, quan s’apliquen a la superfície exterior de fruites o verdures després de la despigmentació de determinades parts (per exemple, mitjançant làser), ajuden a distingir aquestes parts de la resta de la superfície en aplicar color a l’arrel de la interacció amb components determinats de l’epidermis.

Etiquetatge

Els additius que duen els productes alimentaris s’han d’etiquetar segons les normes que estableix el Reglament (UE) núm. 1169/2011. Els additius alimentaris són ingredients alimentaris i, com a tals, han de figurar en la llista d’ingredients.

Els additius s’han de designar mitjançant el nom de la seva classe funcional, seguida de la seva denominació específica o del número CE. Per exemple, «colorant (curcumina)» o «colorant (E 100)». Aquest número E es pot utilitzar per simplificar l’etiquetatge de substàncies que, de vegades, tenen denominacions químiques complicades. 

Els additius han de figurar en la llista d'ingredients dels aliments indicant la funció que exerceixen en el mateix. Poden estar llistats pel seu nom o pel denominat nombre E, que és el codi amb el qual s'autoritzen a la Unió Europea. Per exemple, quan s'utilitza àcid acètic com a antioxidant, en l'etiquetatge es podrà trobar: "antioxidant (àcid acètic)" o "antioxidant (E 260)".

Llistes falses d’additius

Des de fa anys, circula de mà en mà un full amb diverses versions quant al seu origen, en el que s’atribueixen diversos graus de perillositat a diferents additius alimentaris autoritzats per a la seva utilització en els aliments i que pot originar confusió i desconfiança als consumidors. Aquest full és fals, tant pel que fa a la seva procedència com al seu contingut.

Aquesta llista, desmentida oficialment per diverses autoritats dels estats membres i per les institucions comunitàries europees, ha estat també desautoritzada per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària, atès que continua la seva divulgació entre la població.