• Imprimeix

La intolerància al gluten

La intolerància al gluten

El gluten és una proteïna que tenen alguns cereals com ara blat, ordi, sègol, civada, espelta, kamut® i triticale. La intolerància apareix quan hi ha una reacció adversa cap a aquesta proteïna.

La Malaltia celíaca és una intolerància permanent al gluten. Es tracta d’un trastorn autoimmune en individus genèticament predisposats, provocat per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. La persona intolerant que ingereix gluten pateix una lesió en la mucosa de l’intestí prim.

Es pot manifestar a qualsevol edat i pot presentar símptomes o no. Pot produir pèrdua de pes, en alguns nens es pot donar retard en el creixement, també pot produir vòmits, diarrees, distensió abdominal, anèmia ferropènica, alteracions del caràcter, infertilitat…

La malaltia celíaca és la malaltia genètica més freqüent en el món occidental, afecta 1/100persones en la població europea

Per prevenir els efectes adversos en les persones afectades, l’única mesura eficaç és evitar els aliments amb gluten, ja que l’absència de gluten permet la regeneració de la mucosa intestinal i la remissió de la simptomatologia.

D’acord amb la legislació europea vigent, 20 ppm (parts per milió) o 20 mg/kg és el límit màxim permès a qualsevol producte alimentari per ser etiquetat amb la llegenda “sense gluten”.

Què són les 20 ppm?...

per la Doctora Anna Gibert Casamada

D’acord amb la legislació europea vigent, 20 ppm (parts per milió) és el límit màxim permès a qualsevol producte alimentari per ser etiquetat amb la llegenda “sense gluten”. És una unitat de concentració expressada sobre producte final i que per tant es tradueix en 20 mg de gluten per cada kilogram del producte tal com ens arriba als consumidors. És a dir, un producte sense gluten podrà contenir com a màxim 20 mg de gluten per cada kilogram. Per exemple si una pizza fa 250 g, podrà contenir un màxim de 5 mg de gluten.

Perquè aquest límit de 20 ppm i no un altre?

Estudis científics han demostrat que d’acord amb el consum dels productes sense gluten, el límit de 20ppm ens garanteix una dieta segura, sense a posar en risc als celíacs ni provocar recaigudes. Abans del límit de 20 ppm, que es va aprovar mitjançant un Reglament europeu el 20 de gener del 2009, hi havia hagut límits més alts com el de 100 o 200 ppm. La nostra associació va lluitar i contribuir amb estudis científics perquè aquests llindars es rebaixessin.

Com m’asseguro que no sobrepasso aquest límit en el meu consum?

Aquests estudis han demostrat que els celíacs podem tolerar fins a un màxim de 50 mg al dia de gluten en “traces” provinents dels aliments que consumim. Mitjançant mètodes estadístics s’ha validat que el límit de 20 ppm  màxim en els aliments sense gluten ens permet mantenir-ne els nivells per sota dels 50 mg al dia, llindar que si sobrepasséssim amb la ingesta diària, el gluten residual començaria a ser-nos tòxic.

Relació dels estudis de referència per delimitar el consum de gluten apte per celíacs, en dos d’ells ha participat la nostra associació:

  • A prospective, double-blind, placebo-controlled trial to establish a safe gluten threshold for patients with celiac disease. Catassi C, Fabiani E, Iacono G, D'Agate C, Francavilla R, Biagi F, Volta U, Accomando S, Picarelli A, De Vitis I, Pianelli G, Gesuita R, Carle F, Mandolesi A, Bearzi I, Fasano A. Am J Clin Nutr. 2007 Jan;85(1):160-6.
  • Consumption of gluten-free products: should the threshold value for trace amounts of gluten be at 20, 100 or 200 p.p.m.? Gibert A, Espadaler M, Angel Canela M, Sánchez A, Vaqué C, Rafecas M. Eur J Gastroenterol Hepatol. 2006 Nov;18(11):1187-95.
  • Might gluten traces in wheat substitutes pose a risk in patients with celiac disease? A population-based probabilistic approach to risk estimation.Gibert A, Kruizinga AG, Neuhold S, Houben GF, Canela MA, Fasano A, Catassi C. Am J Clin Nutr. 2013 Jan;97(1):109-16. doi: 10.3945/ajcn.112.047985. Epub 2012 Nov 28. Erratum in: Am J Clin Nutr. 2013 Aug;98(2):511.

 

Data d'actualització:  24.08.2016