• Imprimeix

Preguntes freqüents

Relació de les preguntes més freqüents que els pacients formulen a la consulta de l'al·lergòleg recopilades per la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica.

Quines acostumen a ser les substàncies que causen al·lèrgia?

Les substàncies que poden desenvolupar una resposta de tipus al·lèrgic a l'organisme s'anomenen al·lèrgens. Aquests al·lèrgens, generalment, entren a l'organisme per les vies respiratòries. Pòl·lens, àcars de la pols domèstica, fongs i epiteli d'animals són els principals responsables de les al·lèrgies respiratòries. Així mateix, els al·lèrgens poden entrar a la circulació sanguínia mitjançant la ingesta. Entre els al·lèrgens alimentaris més freqüents anomenarem la llet de vaca, l'ou, els fruïts secs, marisc i peix, i molts vegetals i fruites. Mitjançant el contacte amb la pell, produeixen al·lèrgies els metalls, els cosmètics, les plantes i els fàrmacs tòpics, entre altres. La injecció d'un verí d'insecte i l'administració d'un fàrmac constitueixen altres causes freqüents d'al·lèrgia.


Quins símptomes provoca l'al·lèrgia?

Els símptomes al·lèrgics varien segons l'òrgan afectat per la reacció al·lèrgica. Si afecten els ulls i el nas es produirà una conjuntivitis i una rinitis, amb molèsties com llagrimeig, picor d'ulls i nas, esternuts, mucositat, nas tapat, etc. Si la reacció es produeix en els bronquis, parlarem d'asma bronquial amb tos, xiulets i ofec. A la pell es produeixen les urticàries. Finalment, si l'afectació és general a tot l'organisme, pot desenvolupar-se la reacció al·lèrgica més greu anomenada anafilaxi. L'anafilaxi s'inicia amb picor a tot el cos seguida de dificultat respiratòria, envermelliment i mareig amb una caiguda de la tensió arterial. Aquesta reacció, si no es tracta de manera urgent i enèrgica, pot portar a la mort de l'individu.

Com es diagnostica l'al·lèrgia?

L'element més important en el diagnòstic d'una al·lèrgia és la història clínica. El pacient ha d'informar sobre: condicions ambientals que l'envolten (residència, treball, contacte amb animals, etc.), factors desencadenants o d'exacerbació de símptomes, calendari de símptomes, afeccions i antecedents familiars d'al·lèrgia.

Una vegada orientat el pacient per l'anamnesi, els mètodes més emprats en el diagnòstic de la causa de la malaltia són: les proves cutànies que resulten ràpides i indolores, les proves de provocació i les proves de laboratori.

L'al·lèrgia a un aliment es manifesta sempre en forma de granissada pel cos?

No, a més de la urticària i l'angioedema, l'al·lèrgia alimentària es pot manifestar d'altres maneres. La llet i l'ou són els aliments que amb més freqüència s'han trobat implicats en els pacients amb dermatitis atòpica i símptomes digestius, i el peix ha estat l'aliment que més sovint produeix asma. A alguns pacients la inhalació de vapors de peix o el simple fet de passar per davant d'una peixateria els desencadena una crisi d'asma.


Després de menjar un entrepà de xoriço i un préssec em començaren a sortir taques per tot el cos. Sóc al·lèrgic al xoriço?

Probablement no. En pacients adults una de les al·lèrgies alimentàries més freqüents és la del préssec. A més de les fruites, hi ha altres aliments que produeixen al·lèrgies freqüentment: la fruita seca, les verdures, el peix i marisc. Contràriament a les creences populars, aliments com la xocolata, les maduixes o els embotits rarament poden causar una resposta immunitària que produeixi símptomes al·lèrgics. Sí que poden empitjorar els símptomes en una urticària ja existent per un alliberament inespecífic d'histamina.

En nens, els aliments que provoquen al·lèrgies més freqüentment són la llet, els ous i el peix.

És veritat que els al·lèrgics als pòl·lens no han de menjar fruites?

No és veritat, però convé fer algunes matisacions. Alguns pacients al·lèrgics per via respiratòria a pòl·lens reaccionen amb la ingesta d'algunes fruites fresques o fruita seca. Poden aparèixer lesions cutànies en forma de faves o simplement prurigen a la cavitat bucal (el que s'anomena síndrome d'al·lèrgia oral). En aquestes situacions convé comprovar si existeix o no alguna sensibilització, a aquests aliments, que ho justifiqui. En cas afirmatiu, el més prudent serà prohibir la ingesta d'aquestes fruites.

Si el meu fill és al·lèrgic a la llet de vaca, què puc donar-li?

Un cop establert el diagnòstic de certesa d'al·lèrgia immediata a les proteïnes de la llet de vaca (betalactoglobulina, caseïna, alfalactoalbúmina i seroalbúmina), l'únic tractament realment eficaç és una dieta estricta d'eliminació d'aquestes proteïnes, ja que petites quantitats, malgrat que no produeixin símptomes, poden afavorir la persistència o l'augment de la sensibilització. Com a substituts es pot optar per fórmules amb altre font proteica intacte (soja) i fórmules extensament hidrolitzades. Les fórmules parcialment hidrolitzades mai no s'han de fer servir en el tractament de l'al·lèrgia a la llet, ja que un percentatge de les seves proteïnes es troba intacte amb tot el seu poder al·lergènic.

És cert que l'al·lèrgia a la llet desapareix amb l'edat?

Les reaccions adverses a les proteïnes de la llet de vaca són molt freqüents en el primer any de vida. Es poden manifestar en forma de problemes cutanis, manifestacions gastrointestinals, símptomes respiratoris o anafilaxi.

El pronòstic de l'al·lèrgia a les proteïnes de la llet és favorable i remet la major part dels casos abans dels tres anys d'evolució. És, doncs, una al·lèrgia que desapareix o es tolera amb el temps.

Sóc al·lèrgic a l'olivera, puc menjar olives?

Sí, els pacients al·lèrgics a l'olivera ho són al seu pol·len i els produeix símptomes de tipus respiratori. La pol·linització de l'olivera dura poques setmanes (maig-juny) però arriba a concentracions elevades al Mediterrani, sobretot al sud d'Espanya.

El consum del fruit de l'olivera, les olives, no suposa cap risc de reacció al·lèrgica per als pacients al·lèrgics al pol·len d'olivera, ja que les proteïnes causants de l'al·lèrgia a aquest pol·len no estan presents en les olives. El mateix succeeix amb els pacients al·lèrgics al pol·len de gramínies, que poden consumir cereals sense problemes.

  

Per què sóc al·lèrgic al làtex?

El principal factor de risc per desenvolupar una al·lèrgia al làtex és el contacte previ amb materials de làtex. En l'última dècada, l'al·lèrgia al làtex s'ha convertit en un problema comú, sobretot, entre el personal sanitari on la sensibilització al làtex és del 5 al 10% segons els estudis. L'increment d’al·lèrgia al làtex es deu al major consum de productes derivats del làtex que confereixen protecció davant de fluids biològics. Altres grups d'individus que presenten un major risc de reacció són aquells que han estat sotmesos a repetides exploracions amb exposició al làtex; per exemple, persones amb espina bífida i aquelles amb problemes congènits en el desenvolupament de les vies urinàries.

Cal prestar especial atenció a pacients amb al·lèrgies alimentàries a la castanya, a plàtans o fruites tropicals, perquè aquests aliments contenen alguns dels mateixos al·lèrgens que el làtex.

Extracte del document Les preguntes que els pacients formulen a la consulta de l'al·lergòleg. 2009 - SCAIC. Societat Catalana d' Al·lèrgia i Immunologia Clínica.

Data d'actualització:  24.08.2016